miércoles 4 de junio de 2008

ORIOL LLADÓ, PERIODISTA: 'HI HAURÀ UN MOMENT EN QUÈ ENS SERÀ MOLT DIFÍCIL DIFERENCIAR ELS DIVERSOS MITJANS DE COMUNICACIÓ'

L’Oriol Lladó és periodista especialitzat en medi ambient, noves tecnologies i cultura. Ha treballat al diari El Punt, al setmanari El Temps, a la revista NAT i, actualment, és cap de redacció de la revista digital Sostenible, editada per la Diputació de Barcelona. A més, exerceix com a professor de periodisme polític a la Universitat de Vic.

A més d’exercir com a periodista, imparteixes classes de periodisme polític. Creus que la política es pot ajudar més de les noves tecnologies?

Crec que sí. Crec que ja s’està ajudant de les noves tecnologies però que s’hi hauria d’ajudar molt més. Les xarxes socials ens posen damunt la taula una sèrie d’eines que tot just comencem a familiaritzar-nos-hi, però que en un futur poden ser molt útils i, acompanyat també d’una voluntat política clara, ja que les eines per sí soles no portaran a cap transformació. S’ha de sumar l’eficàcia de les eines amb una voluntat política que vegi que la participació ciutadana és molt important per tenir societats més crítiques i amb més qualitat de vida. Les noves tecnologies és un àmbit dels més creatius empresarialment, a nivell d’investigació i a nivell de pràctica que tenim en el món d’avui.

Estem parlant del periodisme digital, tot i que es considera un concepte força ampli i, com a conseqüència, difícil de definir. Què és per tu el periodisme digital?

video
(1:09'')

Ignacio Escolar, anomenat el “blogger” i ara també director del diari Público, l’any 2003 definia els blocs com un seguit de notícies ordenades per ordre cronològic, amb la possibilitat d’escriure al mateix nivell de la notícia i amb l’ús d’enllaços, preferiblement trackbacks (links bidireccionals). Creus que des de l’any 2003 el concepte de bloc ha evolucionat?

Diria que aquesta definició continua sent vàlida, el que passa és que l’any 2003 el bloc era una mica el vaixell insígnia de la inclusió de les noves tecnologies. Avui no és només la novetat, sinó que és més potent o més fonamental. El que ara es veu més com la novetat són aquestes plataformes que apleguen diferents continguts generats amb diferents mitjans, és a dir, des del facebook fins a portals que li aporten al lector continguts de fotografia o continguts més escrits de l’estil del bloc. La definició continua sent vàlida, però afegiria que allò que està canviant és tot l’envoltori, la manera com ens enfrontem al fet digital. Ara ja no és només aquell bloc que ens recordava a un diari personal. Al principi, els blocs jugaven molt amb l’espiral simulant un diari o, com diu Saül Gordillo, el “bloc sense fulls”. A mesura que es va incorporant vídeo, so... tota una sèrie de materials, ja els veiem més com una cosa digital i no tenim la necessitat de comparar-ho amb allò que ens servia en un cert moment.

Creus que el bloc és la plataforma més útil pels periodistes, o n’hi ha d’altres?

El bloc continua sent la gran plataforma pels periodistes que volen dir la seva en un determinat tema o complementar la feina que fan professionalment en un altre mitjà posant-hi reflexions que, pel que sigui, no els caben a les informacions. Però internet o les noves tecnologies ofereixen altres serveis als periodistes a nivell de gestió de la informació, a nivell d’estar al dia a través de la gestió de continguts, de poder seleccionar diferents notícies de mitjans on-line amb els preferits; fins i tot amb l’accés a determinats continguts audiovisuals o imatges. Una d’aquestes parts —la més explícita, de més informació i opinió— sí que el bloc continua sent molt potent; però tenim moltíssimes aplicacions que podem utilitzar.

Amb la generalització d’internet, la manera de consumir la informació ha canviat força. Creus que aquest canvi ha anat acompanyat d’una millora periodística?

video
(1:52'')

Prohibit als Pares, un programa de ràdio 2.0

El programa Prohibit als Pares de Radio Flaixbac té el seu origen en un programa francès conduit per Doc. i Difool durant prop de 30 anys i que té com a nom Interdit aux parents. Actualment, Xavi Canalias n’és el conductor principal, juntament amb l’Elisenda Carod i la sexòloga, Elena Crespi. Però el PAP, com és conegut el programa, també té la seva versió castellana a través de les ones d’Europa FM i sota el títol de Ponte a Prueba, que respon a les mateixes sigles; i que és presentat per Josep Lobató, l’antic presentador del Prohibit als Pares.

Amb l’arribada de Canalias al programa, el PAP va sofrir alguns canvis que l’han permès madurar, de la mateixa manera que un adolescent es fa gran; això és, precisament, el que diu en una entrevista feta fa uns mesos per aquest bloc. Durant les tres hores que dura el programa els oients poden participar de forma activa a través del bloc, el fòrum, el xat, o els missatges de text, tot i que l’eina més utilitzada és el telèfon que no para de sonar en tota l’estona.

Però perquè es pot dir que el PAP pot ser un programa de ràdio 2.0?
Els oients poden proposar els temes de conversa sobre els quals es parlarà a la nit a través de plataformes molt vinculades a la xarxa. El programa disposa d’un fòrum en què els adolescents per la seva banda poden debatre els temes que s’estan comentant en directe, i si no ho volen fer a través d’un fòrum, existeix un xat on es pot parlar sobre temes que no tenen res a veure amb el que s’està dient al programa, creant així un programa paral·lel en què tothom hi pot participar. De la mateixa manera també disposen de la plataforma myspace i fotolog per compartir els dubtes i les preguntes que preocupen als oients, i que després poden ser respostos al programa en directe.

Però a més a més, les noves tecnologies permeten als oients seguir l’actualitat del programa a través de podcast, la qual cosa permet a aquells seguidors incondicionals del programa seguir-lo a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc.

martes 3 de junio de 2008

UNA CLASSE 2.0

El cap d’informatius de RAC1, Isaac Salvatierra, va oferir una classe magistral via MSN a uns alumnes de periodisme de la Universitat de Vic. L’ús de noves tecnologies en l’educació és una iniciativa cada vegada més utilitzada.

Les noves tecnologies també poden ser útils en l’educació, i així ho creuen alguns professors que no dubten en incorporar-les en algunes de les seves classes. Tot i que no és massa usual, les plataformes digitals poden ajudar a fer classes més amenes, i no per això menys profitoses. El periodista i ara també professor, Oriol Lladó, va ser l’autor d’aquesta iniciativa, després que el cap d’informatius de RAC1, Isaac Salvatierra, assegurés que el dia proposat per fer la xerrada no li era possible desplaçar-se fins a Vic.

Una xerrada 2.0 no és massa diferent a una d’habitual. L’única diferència és que l’exponent no parla, sinó que escriu; i els oients no escolten, sinó que llegeixen. Però el fet de no tenir al davant la persona amb la qui s’interactua —realment sí que hi és, però davant del seu ordinador— no és un impediment per aprendre coses noves i nodrir-se de l’experiència de grans professionals.

I com es prepara un xat? Pels alumnes de tercer de periodisme de la Universitat de Vic no va ser gaire difícil, i és que les llargues sessions de MSN fetes des de la pubertat han donat, finalment, els seus fruits. Després de seure tots en un ordinador, obrir la plataforma digital i agregar-se en una mateixa conversa només faltava esperar, esperar a que l’amfitrió donés senyals de vida. Al cap de pocs minuts, Salvatierra es va unir a la conversa per començar a respondre les preguntes dels periodistes en potència. Amb força rapidesa —tenint en compte que estava als estudis de RAC1— va respondre àmpliament tot allò que els estudiants li demanaven. La seva tasca a l’emissora, el sou mig d’un periodista i la censura van ser alguns dels temes que es van posar sobre la taula.


Xat dels alumnes de 3r de periodisme amb el periodista Isaac Salvatierra (2:28'')

'De moment el PAP té llarga vida', Xavi Canalias


En Xavi Canalies és una de les veus més conegudes del panorama radiofònic català, sobretot pel públic adolescent. Fa dos anys que condueix el programa de Radio Flaixbac Prohibit als Pares, juntament amb l’Elisenda Carod i l’Elena Crespi. Ha treballat entre d’altres programes a El matí i la mare que el va parir de la mateixa emissora.


- En Xavi Canalies havia de ser músic, però és locutor de ràdio. Què va passar?

Hahaha. Bé, de fet encara a vegades em pregunto què faig en un lloc com aquest. Però jo de petit vaig començar a escoltar un programa a Ràdio Manlleu que es deia El disc sol·licitat que el presentava en Jordi Armenteres, i de cop i volta vaig començar a fer-lo des de casa. Fins que un dia vaig acompanyar a la meva germana a un programa de ràdio i quan vaig veure aquell món, vaig trobar la llum.

- Però a part de fer ràdio cada nit, també treballes a UrbeTv, entre televisió i ràdio amb què et quedes?

La ràdio, sens dubte. Els que hem començat a fer ràdio sempre acabem treballant a la televisió, i no sé perquè, perquè són dos mitjans ben diferents. Però que treballi a la televisió és una cosa que em va venir de rebot i l’he aprofitat. És un altre mitjà que m’agrada molt, però ara que he tornat als meus orígens em quedo amb la ràdio. La intimitat que et dóna i la funcionalitat que té, jo crec que no te’l dóna la tele.

- Parlem una mica del PAP. Va ser difícil agafar el relleu de Josep Lobató que va ser el primer locutor del PAP aquí Catalunya?

No va ser complicat, va ser arriscat. Hi havia un punt de risc de no saber què passaria. Sempre dic el mateix, el PAP va néixer com un programa per adolescents que hem intentat que maduri, igual que un adolescent passa per aquesta etapa: de ser un nen a ser una persona una mica més adulta, i potser aquest impas és el que ens ha costat mes.


- I què ha passat, com ha reaccionat el públic?

Doncs ha passat que hem ampliat el registre, que el target de participació s’ha ampliat, la gent que truca al programa és més gran. Potser ha passat de ser un programa de radio agressiu, lineal, a ser un programa de radio on un dia es pot parlar de coses serioses, i l’altre pot ser un programa totalment desbordat d’humor, i l’altre pot ser purament sexual.

- Un dels canvis que veu incorporar va ser parlar durant una hora amb l’Elena que és sexòloga. Tenieu clar que hi havia d’haver un espai dedicat a parlar de sexe d’una manera més instructiva?

Sí, rotundament. Quan em van encomanar el projecte em van demanar què hi volia canviar, i no és que volgués canviar res, però sí que volia afegir un espai en què tant adolescents com grans poguéssim resoldre problemes de tipus sexual.


- Et veus molt temps conduint el PAP?

Hahaha. Tota la vida. No, tota la vida no, perquè sabem que les coses acaben i més en aquest món, però de moment el PAP té llarga vida, o això és el que ens estant dient. Però sí que em veig tota la vida presentant un programa de nit, sempre és el que he volgut fer.


I si voleu saber alguna anècdota més sobre en Xavi Canalias i el PAP aquí teniu un petit qüestionari.


video

Entrevista a Xavi Canalias (1':55'')

Un programa de ràdio 2.0?

El programa de ràdio Prohibit als Pares juga amb les plataformes que ofereix la xarxa per tal de crear un món paral·lel a les tres hores de ràdio que dura el programa. Una de les eines que ofereix és el Podcast, una eina que permet a l'oient seguir el programa des de qualsevol hora i a qualsevol lloc. Però també disposa de MySpace, Fotolog, Fòrum, i Xat, perquè tothom qui ho vulgui contribueixi a fer el PAP.


Subscribe Free
Add to my Page

domingo 1 de junio de 2008

QUÈ PREOCUPA ALS FUTURS PERIODISTES?

Un dels temors que tots els ex universitaris recordareu és el futur laboral de després de la carrera. “I ara, què faré?” és una de les preguntes més formulades pels universitaris que veuen que la seva vida estudiantil s’està acabant. Els alumnes de tercer de periodisme de la Universitat de Vic no es són una excepció i, per això, no van dubtar en demanar, durant una conferència, les seves preocupacions i curiositats a Isaac Salvatierra, un periodista de renom en el panorama radiofònic català.

El sou d’un periodista, la seva jornada laboral i la precarietat laboral són els temes que més preocupen als estudiants de periodisme, sobretot perquè són qüestions que encara no tenen una legislació prou estable -a diferència d'altres professions que sí que en tenen-. Tot i així, la censura i la llibertat d’expressió també van ocupar bona part del temps, temes que, recordem, personalitats del sector han criticat públicament en nombroses ocasions. Finalment, preguntes sobre les fonts d’informació, la ràdioescombraria i l’ús de noves tecnologies en el periodisme també van ser fruit de discussions.