L’Oriol Lladó és periodista especialitzat en medi ambient, noves tecnologies i cultura. Ha treballat al diari El Punt, al setmanari El Temps, a la revista NAT i, actualment, és cap de redacció de la revista digital Sostenible, editada per la Diputació de Barcelona. A més, exerceix com a professor de periodisme polític a la Universitat de Vic.
A més d’exercir com a periodista, imparteixes classes de periodisme polític. Creus que la política es pot ajudar més de les noves tecnologies?
Crec que sí. Crec que ja s’està ajudant de les noves tecnologies però que s’hi hauria d’ajudar molt més. Les xarxes socials ens posen damunt la taula una sèrie d’eines que tot just comencem a familiaritzar-nos-hi, però que en un futur poden ser molt útils i, acompanyat també d’una voluntat política clara, ja que les eines per sí soles no portaran a cap transformació. S’ha de sumar l’eficàcia de les eines amb una voluntat política que vegi que la participació ciutadana és molt important per tenir societats més crítiques i amb més qualitat de vida. Les noves tecnologies és un àmbit dels més creatius empresarialment, a nivell d’investigació i a nivell de pràctica que tenim en el món d’avui.
Estem parlant del periodisme digital, tot i que es considera un concepte força ampli i, com a conseqüència, difícil de definir. Què és per tu el periodisme digital?
Ignacio Escolar, anomenat el “blogger” i ara també director del diari Público, l’any 2003 definia els blocs com un seguit de notícies ordenades per ordre cronològic, amb la possibilitat d’escriure al mateix nivell de la notícia i amb l’ús d’enllaços, preferiblement trackbacks (links bidireccionals). Creus que des de l’any 2003 el concepte de bloc ha evolucionat?
Diria que aquesta definició continua sent vàlida, el que passa és que l’any 2003 el bloc era una mica el vaixell insígnia de la inclusió de les noves tecnologies. Avui no és només la novetat, sinó que és més potent o més fonamental. El que ara es veu més com la novetat són aquestes plataformes que apleguen diferents continguts generats amb diferents mitjans, és a dir, des del facebook fins a portals que li aporten al lector continguts de fotografia o continguts més escrits de l’estil del bloc. La definició continua sent vàlida, però afegiria que allò que està canviant és tot l’envoltori, la manera com ens enfrontem al fet digital. Ara ja no és només aquell bloc que ens recordava a un diari personal. Al principi, els blocs jugaven molt amb l’espiral simulant un diari o, com diu Saül Gordillo, el “bloc sense fulls”. A mesura que es va incorporant vídeo, so... tota una sèrie de materials, ja els veiem més com una cosa digital i no tenim la necessitat de comparar-ho amb allò que ens servia en un cert moment.
Creus que el bloc és la plataforma més útil pels periodistes, o n’hi ha d’altres?
El bloc continua sent la gran plataforma pels periodistes que volen dir la seva en un determinat tema o complementar la feina que fan professionalment en un altre mitjà posant-hi reflexions que, pel que sigui, no els caben a les informacions. Però internet o les noves tecnologies ofereixen altres serveis als periodistes a nivell de gestió de la informació, a nivell d’estar al dia a través de la gestió de continguts, de poder seleccionar diferents notícies de mitjans on-line amb els preferits; fins i tot amb l’accés a determinats continguts audiovisuals o imatges. Una d’aquestes parts —la més explícita, de més informació i opinió— sí que el bloc continua sent molt potent; però tenim moltíssimes aplicacions que podem utilitzar.
Amb la generalització d’internet, la manera de consumir la informació ha canviat força. Creus que aquest canvi ha anat acompanyat d’una millora periodística?
A més d’exercir com a periodista, imparteixes classes de periodisme polític. Creus que la política es pot ajudar més de les noves tecnologies?
Crec que sí. Crec que ja s’està ajudant de les noves tecnologies però que s’hi hauria d’ajudar molt més. Les xarxes socials ens posen damunt la taula una sèrie d’eines que tot just comencem a familiaritzar-nos-hi, però que en un futur poden ser molt útils i, acompanyat també d’una voluntat política clara, ja que les eines per sí soles no portaran a cap transformació. S’ha de sumar l’eficàcia de les eines amb una voluntat política que vegi que la participació ciutadana és molt important per tenir societats més crítiques i amb més qualitat de vida. Les noves tecnologies és un àmbit dels més creatius empresarialment, a nivell d’investigació i a nivell de pràctica que tenim en el món d’avui.
Estem parlant del periodisme digital, tot i que es considera un concepte força ampli i, com a conseqüència, difícil de definir. Què és per tu el periodisme digital?
Ignacio Escolar, anomenat el “blogger” i ara també director del diari Público, l’any 2003 definia els blocs com un seguit de notícies ordenades per ordre cronològic, amb la possibilitat d’escriure al mateix nivell de la notícia i amb l’ús d’enllaços, preferiblement trackbacks (links bidireccionals). Creus que des de l’any 2003 el concepte de bloc ha evolucionat?
Diria que aquesta definició continua sent vàlida, el que passa és que l’any 2003 el bloc era una mica el vaixell insígnia de la inclusió de les noves tecnologies. Avui no és només la novetat, sinó que és més potent o més fonamental. El que ara es veu més com la novetat són aquestes plataformes que apleguen diferents continguts generats amb diferents mitjans, és a dir, des del facebook fins a portals que li aporten al lector continguts de fotografia o continguts més escrits de l’estil del bloc. La definició continua sent vàlida, però afegiria que allò que està canviant és tot l’envoltori, la manera com ens enfrontem al fet digital. Ara ja no és només aquell bloc que ens recordava a un diari personal. Al principi, els blocs jugaven molt amb l’espiral simulant un diari o, com diu Saül Gordillo, el “bloc sense fulls”. A mesura que es va incorporant vídeo, so... tota una sèrie de materials, ja els veiem més com una cosa digital i no tenim la necessitat de comparar-ho amb allò que ens servia en un cert moment.
Creus que el bloc és la plataforma més útil pels periodistes, o n’hi ha d’altres?
El bloc continua sent la gran plataforma pels periodistes que volen dir la seva en un determinat tema o complementar la feina que fan professionalment en un altre mitjà posant-hi reflexions que, pel que sigui, no els caben a les informacions. Però internet o les noves tecnologies ofereixen altres serveis als periodistes a nivell de gestió de la informació, a nivell d’estar al dia a través de la gestió de continguts, de poder seleccionar diferents notícies de mitjans on-line amb els preferits; fins i tot amb l’accés a determinats continguts audiovisuals o imatges. Una d’aquestes parts —la més explícita, de més informació i opinió— sí que el bloc continua sent molt potent; però tenim moltíssimes aplicacions que podem utilitzar.
Amb la generalització d’internet, la manera de consumir la informació ha canviat força. Creus que aquest canvi ha anat acompanyat d’una millora periodística?
(1:52'')
Un dels temors que tots els ex universitaris recordareu és el futur laboral de després de la carrera. “I ara, què faré?” és una de les preguntes més formulades pels universitaris que veuen que la seva vida estudiantil s’està acabant. Els alumnes de tercer de periodisme de la Universitat de Vic no es són una excepció i, per això, no van dubtar en demanar, durant una conferència, les seves preocupacions i curiositats a 
