Jove, emprenedor i sense pèls a la llengua. Així és Ignacio Escolar, el “blogger” i ara també director de Público, diari amb menys d’un any de vida. Escolar.net, el seu bloc personal (o no tant personal), és un dels pitàcores més influents de la blogosfera espanyola, i és que té certes característiques que ja voldrien alguns aconseguir.
Però va ser una bona idea que Jaume Rouras contractés a Escolar com a nou director de Público? És evident que els seus màxims seguidors estan encantats, ja que per fi han trobat el diari que els dóna la informació de la manera que més els agrada, i jo crec que també. Tot i que no és un dels periodistes més coneguts ni en premsa ni en ràdio, la seva popularitat en el món digital l’ha fet escalar punts amb rapidesa per ocupar la direcció d’un diari —no oblidem que molts periodistes necessiten molts anys i molta dedicació per aconseguir-ho, si és que hi arriben—.
Però va ser una bona idea que Jaume Rouras contractés a Escolar com a nou director de Público? És evident que els seus màxims seguidors estan encantats, ja que per fi han trobat el diari que els dóna la informació de la manera que més els agrada, i jo crec que també. Tot i que no és un dels periodistes més coneguts ni en premsa ni en ràdio, la seva popularitat en el món digital l’ha fet escalar punts amb rapidesa per ocupar la direcció d’un diari —no oblidem que molts periodistes necessiten molts anys i molta dedicació per aconseguir-ho, si és que hi arriben—.
Entrevista de la cadena de televisió Periodista Digital TV a Ignacio Escolar (2:03')
Público es presenta com una proposta innovadora que intenta fer ombra als diaris generals de més tirada d’Espanya. Pels qui miren el preu, és evident que és més atractiu que la resta (només val 0’50 €), però els qui busquen bones interpretacions i anàlisis han de quedar-se amb els diaris més antics. Tot i així, els reportatges monotemàtics que ofereix Público són part de la notable acceptació, tot i que encara poc representativa.
Els seguidors d’Escolar, enganxats a la seva particular i transgressora manera d’explicar l’actualitat política, encara segueixen dia a dia el seu bloc i així ho constaten els més de cent comentaris per notícia, que no són pocs. El llenguatge senzill, directe i moltes vegades amb doble sentit, facilita enormement la lectura amb pantalla; i la gestió de le
s paraules clau i dels enllaços usats ajuden a trobar amb facilitat les notícies relacionades. El fet que es pugui triar el disseny del bloc és un distintiu que està estretament relacionat amb la seva condició professional, tant per la seva experiència en el món digital en general com per buscar la màxima comoditat del lector. Tot i que la majoria de posts no són res fora del comú, aporta una visió més transgressora que la del periodisme convencional, sobretot pel seu enfocament i pels títols i destacats. Finalment, el fet que la majoria d’enllaços direccionin a la pàgina web del diari del qual n’és el director és sinònim que sap el significat més profund dels blocs: no es tracta només d’informar i donar la teva interpretació, sinó que és una altra manera de fer publicitat i captar nous lectors.
Aquí teniu una petita entrevista feta per alguns dels habituals seguidors d’Escolar. Com veieu, la seva màxima és tenir el públic content. I així li va.
Els seguidors d’Escolar, enganxats a la seva particular i transgressora manera d’explicar l’actualitat política, encara segueixen dia a dia el seu bloc i així ho constaten els més de cent comentaris per notícia, que no són pocs. El llenguatge senzill, directe i moltes vegades amb doble sentit, facilita enormement la lectura amb pantalla; i la gestió de le
s paraules clau i dels enllaços usats ajuden a trobar amb facilitat les notícies relacionades. El fet que es pugui triar el disseny del bloc és un distintiu que està estretament relacionat amb la seva condició professional, tant per la seva experiència en el món digital en general com per buscar la màxima comoditat del lector. Tot i que la majoria de posts no són res fora del comú, aporta una visió més transgressora que la del periodisme convencional, sobretot pel seu enfocament i pels títols i destacats. Finalment, el fet que la majoria d’enllaços direccionin a la pàgina web del diari del qual n’és el director és sinònim que sap el significat més profund dels blocs: no es tracta només d’informar i donar la teva interpretació, sinó que és una altra manera de fer publicitat i captar nous lectors.Aquí teniu una petita entrevista feta per alguns dels habituals seguidors d’Escolar. Com veieu, la seva màxima és tenir el públic content. I així li va.
