CANALKIOSK, PERIODISME CIUTADÀ

CanalKiosk és el primer canal urbà multicomunicacional interactiu que es trobarà en més de 500 quioscos i papereries repartits per Barcelona i l’àrea metropolitana. La seva implantació estava prevista pel mes de març, però per temes de llicències per part de l’Ajuntament de Barcelona i dels anunciants, que encara no veuen del tot viable el projecte, sembla que es prorrogarà uns mesos.

Aquesta iniciativa aprofita totes les possibilitats que ofereixen actualment les noves tecnologies per convertir-se en una plataforma multicanal amb continguts interactius. I és que uneix televisió, internet i art al mateix temps:

- Televisió, perquè emetrà continguts de diverses temàtiques, des de servei públic (meteorologia, transport, esdeveniments municipals...) fins a notícies de cultura i esport. A més a més, compta amb l’anomenat “El teu Canal”, continguts penjats a través de la web 2.0 elaborats pels mateixos ciutadans.
- Internet, perquè serà un canal amb Bluetooth i, per tant, amb la possibilitat de descarregar-te al mòbil els continguts emesos per CanalKiosk. A més a més, hi haurà wi-fi en una àrea de 50 metres.
- Art, perquè es convertirà en una galeria urbana en la qual els artistes podran exposar les seves obres de manera totalment gratuïta.

Aquest nou canal està pensat perquè el gaudeixi qualsevol persona que passegi per la ciutat. Per aquest motiu, emetrà en tres idiomes: català, castellà i anglès, tot i que la televisió serà totalment visual i, per tant, marxarà dels paràmetres dels quals estem acostumats (àudio més imatge).

Projecte de Canalkiosk (2:01'')

'SI ALGÚ VOL ANAR AL PARTIT CONSERVADOR O LLIBERAL, QUE HI VAGI'

Aquesta és la declaració més contundent de Mariano Rajoy, líder del Partit Popular, contra la incombustible Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Ella va ser una de les protagonistes de l’enfrontament de principis d’any amb Alberto Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid, per ocupar un lloc al Congrés per la capital espanyola. I és que el que llavors va ser el confident d’Aguirre, ara s’ha convertit amb el seu principal maldecap.

Declaracions de Mariano Rajoy, líder del Partit Popular, a Elx.

La guerra entre els dos polítics populars més polèmics, deixant de banda l’ex president del Govern José Maria Aznar, està oberta des de mitjans d’abril. L’encreuament de declaracions ja és habitual en cada compareixença pública, encara que el tema inicial no tingui res a veure. Però com ja se sap en les discussions entre líders, al final acaben “emmerdant” a terceres persones. En aquest cas, han estat Ignacio González, vicepresident primer de la Comunitat de Madrid; i Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana els que han posat la cirereta al pastís. El primer, defensor d’Aguirre, es planteja “Què seria del PP si marxessin conservadors i lliberals?”, i recorda a Rajoy que aquestes són les ideologies dels militants del PP. El segon, considera “bo i positiu estar junts, cadascú fent allò que ha de fer i tot a l’estela de Mariano Rajoy”.

Sigui quina sigui la resolució, el que està clar és que les discrepàncies internes no són només el pa de cada dia dels partits nacionalistes catalans. Els grans, també discuteixen.

Navegant en la contradicció

Tot i seguir formant part del govern i recolzar les seves decisions, Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit que anirà a la manifestació en contra del pacte de l’Ebre, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que tindrà lloc el 18 de maig.

Una vegada més ERC dóna mostres de la contradicció en què navega en la seva presa de decisions. Es manté al govern i per tant, dóna suport a les seves mesures, però tanmateix, participa en una manifestació que està convocada precisament per anar en contra de les decisions preses pel govern.

La falta de coherència en l’actitud dels republicans respecte les determinacions serà el culpable de la davallada de vots per aquesta formació política en les darreres eleccions? Esquerra ha deixat de banda la seva vena més radical i es sotmet a un “quiero y no puedo” cada vegada que el govern pren decisions.

La portaveu d’ERC, Marina Llansana ha declarat que assistiran a la manifestació càrrecs territorials amb responsabilitats orgàniques dins el partit, perquè “Esquerra dóna suport a la gent de les Terres de l’Ebre i no ha variat la seva postura contra els transvasaments”.

Però les discrepàncies entre el Govern i Esquerra no acaben en la seva assistència a la manifestació. Els republicans volen que les obres per instal•lar la canonada que ha d’interconnectar les conques de l’Ebre i del Ter-Llobregat es paguin amb els recursos del Fons de Contingència de l’Estat, que “precisament està previst per afrontar situacions d’emergència com la que presenta Catalunya per la forta sequera”.

"El Fons de Contingència de l'Estat ha de sufragar l'obra"

Web 2.0

Web 2.0: una altra manera de gestionar els continguts.

QUÈ ÉS L'RSS?

Segur que molts de vosaltres encara no sabeu ben bé què és l'RSS (Really Simple Syndication). Doncs bé, és un format de dades utilitzat per redinfondre continguts a suscriptors d'una pàgina web. L'RSS permet distribuir continguts de tot tipus sense la necessitat d'un navegador, ja que utilitza un software dissenyat exclusivament per llegir continguts d'aquest tipus.

Aquest és el símbol que indica que una pàgina web disposa d'RSS i que, per tant, es té la possibilitat de suscriure's i rebre informació, ja sigui de tota la pàgina o només d'aquelles seccions de més interès pel consumidor.

Per poder utilitzar aquest servei, és necessari registrar-se en un gestor de continguts, com del.icio.us, menéame o tafanera, que mitjançant unes etiquetes que elaboraràs tu mateix ordena els continguts que has seleccionat prèviament.


Vídeo explicatiu del funcionament de l'RSS

Produït per Common Craft i dirigit per Lee Lefever

Webs d'interès:

Geocities

Euroresidentes

PERIODISTES MULTIFUNCIONS... I CONSUMIDORS ACTIUS?

A més de periodistes multifuncions, els nous formats també afecten la manera d'exercir la seva professió. Amb l'aparició de noves tecnologies, la majoria d'elles portàtils, la instantaneïtat és fonamental. A més, la rapidesa i la síntesi cada cop són més importants, però tampoc es pot oblidar la qualitat de la informació, sens dubte preuada pels consumidors.

Així doncs... també necessitem un canvi en els consumidors? Estar informat a través del mòbil, d'Internet o de la PDA exigeix una mobilitat i un "cert interès" per la seva part; però també uns coneixements que no tots tenen. A més, hem de partir de la idea que el consumidor tradicional és mandrós, és aquell que compra el diari, mira la televisió i/o escolta la ràdio gairebé per inèrcia.

Per tant, el periodisme del futur (potser no tant futur) obliga un canvi tant per part del periodista com per part del consumidor?

Un dia a Clarín.com

El vídeo mostra com treballen els redactors del diari digital argentí Clarín.com. Com ha canviat la seva feina l'implantació de les noves tecnologies.

Periodistes Multifuncions

Sens dubte l'aparició de les noves tecnologies ha transforamt la vida quotidiana de moltes persones. Però en el cas dels periodistes ha transformat també la seva vida professional. Per exemple, ara som capaços de desplaçar-nos al lloc dels fets i en el mateix moment aconseguir unes declaracions, fer una fotografia de l'acte que cobrim i fins i tot podem fer un vídeo; i tota aquesta informació pot ser enviada en el mateix moment a la redacció, a la televisió o ràdio on treballem. I al mateix temps podem publicar-ho a internet o fer-ho arribar als nostres propis lectors al seu mòbil.


Es tracta d'una revolució tecnològica espectacular, però ens convé? Fins ara exisitia la persona que redactava la notícia, el càmera, el fotògraf... Ara se'ns exigirà més coses a una mateixa persona i pel mateix preu.