GASPAR LLAMAZARES I 'SECOND LIFE'

El líder d’ Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, creu realment en el poder de les noves tecnologies, i així ho ha demostrat des de la seva més que polèmica entrada al món virtual de Second Life. Des de mitjans de l’any 2005, el polític logronyès s’ha convertit en avatar, així és com s’anomenen els personatges que recorren aquest món paral•lel virtual. Però no és l’únic polític, tot i que sí el primer líder d’un partit polític nacional, en provar aquesta nova forma de comunicació. Paloma Sáinz, candidata pel PSOE a l’alcaldia d’Oviedo, o fins i tot els francesos Nicolás Sarkozy o Ségolène Royal han decidit també endinsar-se en aquesta nova experiència.

El lema que va acompanyar a Gaspar Llamazares va ser Tengo una respuesta para ti, una clara referència al programa de TVE Tengo una pregunta para usted, en què alguns dels polítics espanyols en van ser convidats i que es va presentar com un mitjà per ajudar en la comunicació entre polítics i ciutadans. Llamazares va assegurar que amb aquesta iniciativa pretenia arribar particularment a la joventut i als sectors de la població més involucrats amb les noves tecnologies.

Pocs dies després de la seva entrada a Second Life, el coordinador general d’IU va oferir el primer míting virtual a Espanya amb la veu del personatge real. El partit el va considerar tot un èxit, ja que el van seguir prop de 80 avatars, l’equivalent a 10 mil persones en el món real. Durant el seu discurs, Llamazares va parlar de la necessitat que tenia el seu partit de comunicar-se a través de les noves tecnologies per estar més a prop de la gent.

Primer míting de Gaspar Llamazares a Second Life (5:08'')

Però la seva relació amb el món virtual ha estat calmada fins el passat 22 de febrer, quan IU va penjar a internet un vídeo titulat Sin IU no soy nada, en què el seu líder apareix cremant una foto de la Família Reial i ironitza sobre els líders del PSOE i del PP. Llamazares va demanar disculpes a tots aquells qui consideressin el vídeo “inadequat”, tot i que va creure “hipòcrita” l’escàndol que va provocar. La penja del curt d’IU va ser poc després que es produïssin diverses cremades de fotografies del monarca a Catalunya, la més important a Girona, i que va encetar una nova lluita dialèctica entre republicans i monàrquics.

Crema de fotos del Rei d'Espanya a Second Life

L’última compareixença en públic del polític logronyès ha estat després de les eleccions generals. El mal resultat d’IU en les eleccions del 9M ha fet que el seu líder anunciés que no es presentarà en la pròxima assemblea de reelecció com a coordinador general de tal partit. Aquest cop sí que Llamazares ha optat pels mitjans tradicionals.

Polítics i noves tecnologies: són compatibles?

Aquesta darrera campanya ha servit perquè polítics i noves tecnologies fessin un pacte momentani per tal que, els polítics poguessin fer ús d’aquestes noves eines que permeten arribar a més gent i d’una manera més ràpida que els mitjans convencionals per atreure electorat. Així, hem vist com els candidats obrien els seus blocs, facebooks, fotolocs, myspaces, twitters, flicks... i tot per arribar a un públic més extens. Cadascun d’ells al seu estil ha anat omplint aquests espais de fotografies, vídeos, articles... amb més o menys encert:

http://www.krme.cat/

http://www.duranilleida.org/

http://www.dolorsnadal.com/home_cat.asp

http://blocs.esquerra.cat/ridao

http://joanherreratorres.blogspot.com/

Sens dubte ha estat un pacte de compatibilitat entre TIC’s (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i polítics, que han fet que aquesta campanya electoral fos especial. Especial en el sentit que a s’ha fet un seguiment massiu d’aquests dies anteriors a les eleccions, els candidats lluitaven pels vots, no a través dels mítings convencionals, sinó a través de les publicacions als seus blocs, i això encara no havia passat mai. Fet que, en certa manera, ha fet que aquesta fos una de les campanyes electorals més interactives i mobilitzadores dels últims anys. Perquè els polítics han jugat amb les armes que els propis votants (i no votants) juguen actualment, i això fins ara no havia estat possible.

Estem, doncs, en un moment en què les noves tecnologies estan fent canviar la visió que teníem fins ara de les coses, i un bon exemple d’això ha estat la campanya –interactiva- electoral que hem viscut aquest any.

Jornada electoral sense incidències a Puigcerdà

La jornada electoral va transcórrer sense cap incidència rellevant a la capital de La Cerdanya, tot i que durant tota la tarda es van produir alguns moments de col·lapse a conseqüència de la poca capacitat de les aules del col·legi Alfons I de Puigcerdà. El col·legi va obrir les seves portes puntualment a les vuit del matí; tot i que ja feia alguna estona que els presidents de les meses i els vocals, amb cares de son, i en alguns casos de resignació, ja s’estaven esperant per tal d’ocupar el lloc on haurien de passar la resta del dia.

Cap al migdia va ser el moment del dia en què es va viure més estona de calma. Però cap a la tarda hi va haver una gran afluència de gent, que va fer fins i tot que es produíssin algunes cues a les aules on hi havia les meses electorals. Segons dades facilitades per la Generalitat de Catalunya la participació en aquest municipi va ser del 64,9 %, un 6% menys què en les passades eleccions del 2004.

Pel que fa als resultats, la força més votada, amb més de mil tres cents vots, va ser el PSC. En segon lloc, CiU que va obtenir prop de mil vots, seguit del Partit Popular amb 749 vots; i la força que més vots va perdre va ser Esquerra Republicana de Catalunya que va veure com sis cents vots desapareixien respecte les passades eleccions. Uns resultats que podrien fer reflexionar a l’actual equip de govern, ja que la força governant ha perdut gran part del seu electorat. El que no sabem és si aquests vots que han anat a parar al PSC formen part dels vots destinats a no permetre que el PP tornés a governar; o si formen part d’un descontentament general per part dels votants de la gestió duta a terme per Planella (ERC).

ERC FA TOT EL POSSIBLE PERQUÈ EL PSOE NO OBTINGUI LA MAJORIA ABSOLUTA

La por i l’economia són els dos temes clau d’ERC en els últims mítings abans de les eleccions generals. Des de Carod-Rovira fins a Ridao, passant per Puigcercós i per Benach. Tots, absolutament tots, han utilitzat aquestes dues premisses en els seus mítings, i el de dimecres passat a Reus no podia ser menys. Tripulat pel líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el Teatre Bartrina va ser el port final per aconseguir la mobilització del seu electorat, tres centes persones de les quals van ser-ne passatgers durant l’hora i mitja de trajecte.

La por va ser el tema central del míting, més propi de l’última campanya del PSC que no pas del nacionalisme més arrelat d’ERC. Carod-Rovira va tornar a emprendre el fil que tres dies abans Joan Ridao havia deixat anar a Vic: la possibilitat que el PSOE aconsegueixi la majoria absoluta. El líder republicà, que amb l’ajuda del president del Parlament, Ernest Benach, i el número u d’Esquerra a la llista pel Congrés, Lluís Aragonès, va assegurar que el president del govern havia mentit en diverses ocasions en aquesta legislatura. Per aquest motiu, va demanar als assistents que es votés ERC per “no donar a Zapatero un nou xec en blanc” ni “perquè el seu partit i el PP es posin d’acord per il•legalitzar partits i tancar diaris en llengua basca”.

Alguns dels membres d'ERC al Teatre Bartrina de Reus, el passat 3 de març.

Però el pànic també s’ha apoderat de la cúpula menys temperamental d’ERC, i és que la possibilitat que el PP pugui tenir un paper important en el govern els preocupa, i molt. El líder republicà va demostrar el rebuig a les polítiques del PP, que Joan Ridao ja havia demostrat dies abans a Vic o al matí a Girona. Carod-Rovira va carregar sobretot contra el número dos dels populars, Manuel Pizarro, per haver fet servir “paraules insultants” en contra de Catalunya i els catalans. Per això, va insistir que no només el PP “no es mereix cap vot a Girona o a Lleida”, sinó que després d’aquest insult, “el PP no hauria de treure ni un sol vot democràtic”.

L’economia va ser l’últim cartutx d’ERC al finalitzar el dia més atrafegat d’aquesta campanya. “Que des de Catalunya no surti ni un sol euro més cap a Madrid” són les paraules que el líder republicà va exclamar tot d’una, clara denotació que el seu partit adopta de nou la garreperia típica dels catalans per intentar parar l’onada de vots que, sembla, se li’n van de les mans. Carod-Rovira va explicar que cada català “regala” anualment a la capital espanyola 2.622 euros —“436.000 pessetes”, va precisar pels més despistats— i va comparar el dèficit fiscal català amb el superàvit de l’Estat, com si dels famosos cara a cara de Zapatero i Rajoy es tractés. “Només amb la veritat de les balances s’acabarà la mentida permanent que sofrim els catalans”, va continuar Carod-Rovira. Però el polític, potser un dels més polèmics dels últims anys, va tornar a fer afany del seu sobrenom per posar-se amb els socialistes, ja que es va preguntar si el PSC en negociar el nou sistema de finançament de Catalunya, s’asseurà “sota la taula” o al costat de “l’Espanya uniforme i centralista que ens buida fins a l’últim cèntim”. I és que la pela és la pela.

Notícia del míting d'ERC a Reus extreta del canal de televisió 3/24 (1:14'')

LA LLUITA CONTRA ETA, EL TEMA PRINCIPAL DEL PRIMER DEBAT ENTRE ZAPATERO I RAJOY

El líder ‘popular’ retreu al president del Govern haver negociat amb ETA, mentre que Zapatero assegura que farà tot el possible per posar fi al terrorisme.

El passat dilluns 25 de febrer es va emetre per diferents canals de televisió el primer debat en gairebé quinze anys entre els candidats dels dos partits majoritaris a la presidència de l’Estat Espanyol, Jose Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Tot i que l’estructura del debat estava organitzada en cinc grans blocs, el tema que més discrepàncies va portar va ser la lluita contra ETA, en què el ja famós talant de Zapatero i l’agressivitat del líder ‘popular’ van regnar en els 97 minuts de debat.

Zapatero va reiterar el seu compromís d’acudir al Congrés per explicar els passos per “assolir la gran aspiració de posar fi al terrorisme” i sol·licitar l’ajuda de la resta de grups polítics. Rajoy es va mostrar reticent amb aquesta idea, exclamant que era ell qui “havia traït als morts”, com també que era l’únic responsable de la presència d’ETA als ajuntaments i al Parlament amb els diners de tots els espanyols.

El pròxim dilluns 3 de març se celebrarà el segon i últim debat entre els dos candidats a la presidència de l’Estat Espanyol. Tant el líder socialista com el president popular han suspès els mítings previstos per aquest cap de setmana per poder afrontar amb més solidesa i tranquil·litat el debat decisiu abans de les eleccions generals del 9 de març.

TVE torna a retransmetre un debat electoral

El passat dilluns 25 de febrer es va viure un moment que feia més de quinze anys que no es reproduïa. Un debat electoral entre els dos candidats a la presidència del govern espanyol; per una banda, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i de l'altre Mariano Rajoy (PP).

El debat, moderat per Manuel Campo Vidal i que va durar una mica més d'una hora i mitja, es va dividir en blocs temàtics: economia i treball, política social, política exterior i seguretat, política institucional i reptes de futur. Els temes més destacats van ser la immigració, l'augment dels preus, la negociació amb ETA i els habitatges.

El pròxim dilluns Televisió Espanyola tornarà a oferir un debat final entre els dos candidats, en què hauran de jugar les últimes cartes abans del 9 de març.

Núria Ruiz.