En Xavi Canalies és una de les veus més conegudes del panorama radiofònic català, sobretot pel públic adolescent. Fa dos anys que condueix el programa de Radio Flaixbac Prohibit als Pares, juntament amb l’Elisenda Carod i l’Elena Crespi. Ha treballat entre d’altres programes a El matí i la mare que el va parir de la mateixa emissora.
- En Xavi Canalies havia de ser músic, però és locutor de ràdio. Què va passar?
Hahaha. Bé, de fet encara a vegades em pregunto què faig en un lloc com aquest. Però jo de petit vaig començar a escoltar un programa a Ràdio Manlleu que es deia El disc sol·licitat que el presentava en Jordi Armenteres, i de cop i volta vaig començar a fer-lo des de casa. Fins que un dia vaig acompanyar a la meva germana a un programa de ràdio i quan vaig veure aquell món, vaig trobar la llum.
- Però a part de fer ràdio cada nit, també treballes a UrbeTv, entre televisió i ràdio amb què et quedes?
La ràdio, sens dubte. Els que hem començat a fer ràdio sempre acabem treballant a la televisió, i no sé perquè, perquè són dos mitjans ben diferents. Però que treballi a la televisió és una cosa que em va venir de rebot i l’he aprofitat. És un altre mitjà que m’agrada molt, però ara que he tornat als meus orígens em quedo amb la ràdio. La intimitat que et dóna i la funcionalitat que té, jo crec que no te’l dóna la tele.
- Parlem una mica del PAP. Va ser difícil agafar el relleu de Josep Lobató que va ser el primer locutor del PAP aquí Catalunya?
No va ser complicat, va ser arriscat. Hi havia un punt de risc de no saber què passaria. Sempre dic el mateix, el PAP va néixer com un programa per adolescents que hem intentat que maduri, igual que un adolescent passa per aquesta etapa: de ser un nen a ser una persona una mica més adulta, i potser aquest impas és el que ens ha costat mes.
- I què ha passat, com ha reaccionat el públic?
Doncs ha passat que hem ampliat el registre, que el target de participació s’ha ampliat, la gent que truca al programa és més gran. Potser ha passat de ser un programa de radio agressiu, lineal, a ser un programa de radio on un dia es pot parlar de coses serioses, i l’altre pot ser un programa totalment desbordat d’humor, i l’altre pot ser purament sexual.
- Un dels canvis que veu incorporar va ser parlar durant una hora amb l’Elena que és sexòloga. Tenieu clar que hi havia d’haver un espai dedicat a parlar de sexe d’una manera més instructiva?
Sí, rotundament. Quan em van encomanar el projecte em van demanar què hi volia canviar, i no és que volgués canviar res, però sí que volia afegir un espai en què tant adolescents com grans poguéssim resoldre problemes de tipus sexual.
- Et veus molt temps conduint el PAP?
Hahaha. Tota la vida. No, tota la vida no, perquè sabem que les coses acaben i més en aquest món, però de moment el PAP té llarga vida, o això és el que ens estant dient. Però sí que em veig tota la vida presentant un programa de nit, sempre és el que he volgut fer.
I si voleu saber alguna anècdota més sobre en Xavi Canalias i el PAP aquí teniu un petit qüestionari.
- En Xavi Canalies havia de ser músic, però és locutor de ràdio. Què va passar?
Hahaha. Bé, de fet encara a vegades em pregunto què faig en un lloc com aquest. Però jo de petit vaig començar a escoltar un programa a Ràdio Manlleu que es deia El disc sol·licitat que el presentava en Jordi Armenteres, i de cop i volta vaig començar a fer-lo des de casa. Fins que un dia vaig acompanyar a la meva germana a un programa de ràdio i quan vaig veure aquell món, vaig trobar la llum.
- Però a part de fer ràdio cada nit, també treballes a UrbeTv, entre televisió i ràdio amb què et quedes?
La ràdio, sens dubte. Els que hem començat a fer ràdio sempre acabem treballant a la televisió, i no sé perquè, perquè són dos mitjans ben diferents. Però que treballi a la televisió és una cosa que em va venir de rebot i l’he aprofitat. És un altre mitjà que m’agrada molt, però ara que he tornat als meus orígens em quedo amb la ràdio. La intimitat que et dóna i la funcionalitat que té, jo crec que no te’l dóna la tele.
- Parlem una mica del PAP. Va ser difícil agafar el relleu de Josep Lobató que va ser el primer locutor del PAP aquí Catalunya?
No va ser complicat, va ser arriscat. Hi havia un punt de risc de no saber què passaria. Sempre dic el mateix, el PAP va néixer com un programa per adolescents que hem intentat que maduri, igual que un adolescent passa per aquesta etapa: de ser un nen a ser una persona una mica més adulta, i potser aquest impas és el que ens ha costat mes.
- I què ha passat, com ha reaccionat el públic?
Doncs ha passat que hem ampliat el registre, que el target de participació s’ha ampliat, la gent que truca al programa és més gran. Potser ha passat de ser un programa de radio agressiu, lineal, a ser un programa de radio on un dia es pot parlar de coses serioses, i l’altre pot ser un programa totalment desbordat d’humor, i l’altre pot ser purament sexual.
- Un dels canvis que veu incorporar va ser parlar durant una hora amb l’Elena que és sexòloga. Tenieu clar que hi havia d’haver un espai dedicat a parlar de sexe d’una manera més instructiva?
Sí, rotundament. Quan em van encomanar el projecte em van demanar què hi volia canviar, i no és que volgués canviar res, però sí que volia afegir un espai en què tant adolescents com grans poguéssim resoldre problemes de tipus sexual.
- Et veus molt temps conduint el PAP?
Hahaha. Tota la vida. No, tota la vida no, perquè sabem que les coses acaben i més en aquest món, però de moment el PAP té llarga vida, o això és el que ens estant dient. Però sí que em veig tota la vida presentant un programa de nit, sempre és el que he volgut fer.
I si voleu saber alguna anècdota més sobre en Xavi Canalias i el PAP aquí teniu un petit qüestionari.
Entrevista a Xavi Canalias (1':55'')
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada