LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ROBA PROTAGONISME ALS GUARDONATS DELS PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ

El dijous dia 8 de maig Ràdio Associació de Catalunya va lliurar els seus vuitens premis anuals, en què el periodista i humorista Queco Novell va fer un discurs discutint els límits de la llibertat d’expressió. Sense deixar de banda l’humor que tan el caracteritza, va deixar clar (o no tant clar) què és per ell la llibertat d’expressió.

Basant-se sobretot en la seva col•laboració en dos programes que l’han fet especialment popular, Minoria Absoluta a Rac1 i Polònia a TV3, va portar al seu terreny un tema tan actual i a la vegada tan polèmic com és la llibertat d’expressió i un assumpte que va agafat de bracet seu: la censura. Gags amb personatges coneguts en situacions del tot ridícules, sàtires d’un “important” locutor de ràdio parlant directament amb Déu o paròdies de polítics del nostre país és el pa de cada dia de Novell, però sempre, segons ell, amb un “límit ètic”. I és que sap quin seria el “gag fet amb l’únic interès de comprovar si la corda es trenca de tant tibar-la”, referint-se a aquell que tancaria per sempre el Polònia. Tot i que a mi em va recordar l’Estaca de Lluís Llach, ves per on.

Queco Novell amb alguns dels actors del programa televisiu Polònia

En tot el discurs, va remarcar de manera molt indicada que tot el que pronunciava era segons el seu parer i la seva carrera professional. Va recordar que abans de formar part de programes satírics, tant a nivell nacional com estatal, havia fet de “periodista seriós”, etapa de la que no gaudia d’una llibertat tan gran com ara. Realment la serietat està lligada amb sinceritat, mentre que l’humor pot fregar els límits de l’absurd sense que passi res? El temps i el tancament inesperat de programes en diversos mitjans ens demostra que no, i també així ho ha reflectit Novell en el seu intent desesperat de trobar una resposta a la que sembla la pregunta del milió.

Però Novell no només va parlar de la llibertat d’expressió en els mitjans tradicionals —premsa, ràdio i televisió— sinó que Internet i les seves aplicacions també van ser tema de controvèrsia. Partint d’expressions tan sabudes per tots com que les fonts d’informació s’han de contrastar abans de publicar-les i que amb internet “ja no cal que ningú t’ensenyi l’ofici de periodista” es va posar a la butxaca la part de públic més reticent amb les noves tecnologies, aquells que només en veuen la part negra. Però la mala definició de “llibertat d’expressió” és tant als mitjans tradicionals com als més innovadosos i, per tant, definir-la correctament és feina de tots, tant de periodistes com de la resta de consumidors.